A la 7a sessió d'Educació Física...
Hem treballat envers la corda cooperativa a partir d'uns reptes cooperatius.
Primerament, vam fer l'escalfament tot saltant una corda de manera individual movent-nos per l'espai. Un cop feta aquesta primera part de l'escalfament,vam posar les cordes pel terra fent diverses formes amb elles. L'objectiu va estar esquivar-les a mode d'obstacle. Tot seguit, vam moure'ns per l'espai simulant ser diversos animals -serps, cangurs, cucs...-, desplaçant-nos de la manera que ho fa l'animal en qüestió.
Per tal de començar l'activitat, vam repassar entre tots amb voluntaris exemplificant quins són els aspectes a tenir en compte per assegurar-nos que estem donant bé corda, així com entrant i sortint. Són els següents:
- Velocitat: s'ha d'establir la velocitat a la qual es dona corda. No ha de ser ni massa ràpid ni massa lent.
- Distància: la distància entre les dues persones que donen corda -és a dir, la longitud d'aquesta- ha d'estar en un punt mig entre allunyada i a prop: que toqui bé a terra i pugui donar voltes amb prou espai.
- Forma d'entrada i de sortida: s'ha de sortir pel lloc contrari al que s'entra. A més, ha de ser de manera ràpida per tal de no entorpir la resta de companys que entrin. Així doncs, a l'hora d'entrar s'ha de tenir seguretat, fermesa i rapidesa per garantir que sigui correcte.
-
Tenint ben present la teoria, vam dividir el grup en 3 equips tot escollint un nom que els identifiqués (Nosaltres vam triar Diavlas!). Estàvem a punt de dur a terme una competició de reptes cooperatius de corda.
Vam dividir la classe en tres sectors, un per equip. En Sergi ens presentaria un seguit de reptes que hauríem d'intentar aconseguir abans que la resta. El primer equip que aconseguís el repte en qüestió, hauria de tornar a realitzar-lo davant del professor i de la resta d'equips per tal de poder demostrar la superació del repte. Si l'equip aconseguia fer-ho de nou se'n duia 1 punt. SInó, tothom tornava al seu sector a intentar assolir el repte i es seguia la mateixa dinàmica de l'inici.
1a Prova
Aquesta prova va consistir en que tots els membres del grup passessin la corda tot donant 1 salt màxim per volta -inclosos aquells que donaven corda en el primer moment de l'exercici-. En total havíem de fer 15 voltes. L'equip 2 va ser més ràpid que nosaltres i, malgrat fer tres intents davant la resta de classe, van ser ells qui van superar-ho.
2a Prova
L'objectiu era, de nou, que tots els membres del grup saltéssim la corda però amb una condició nova: màxim 16 voltes de corda. Com érem 7 membres a l'equip, això significava que hauríem de donar poques voltes entre anterior i següent... Així que això vam fer com a estratègia: intentar entrar sense que cap volta fos en va (havíem d'entrar quan la darrera persona encara era saltant). Finalment, se'ns va complicar i tampoc vam guanyar pas. Tot i que amb el primer exercici vam prendre-ns'ho bé, aquest cop a tot el grup-classe va créixer l'ambient competitiu.
3a Prova
Aquest exercici va consistir en que tots els membres havíem de donar un salt a la corda... amb un màxim de 12 voltes! La nostra rapidesa més l'estratègia que vam començar amb l'anterior prova van donar fruit a que aconseguíssim el nostre primer punt d'aquesta competició.
4a Prova
Aquesta va estar la penúltima prova, la qual va consistir en que tots saltéssim amb un màxim de 8 voltes. Aquest cop sí que implicava sí o sí 1 única volta i 1 únic salt per membre! Com amb els anteriors exercicis vam estar practicant l'estratègia de rapidesa a l'hora de saltar, vam sortir-nos per tal de poder guanyar aquesta prova. A disgust nostre, uns membres d'altres equips van posar en dubte la veracitat del nostre assoliment del repte. Tot i que va haver molt d'enrenou i una petita discussió, vam quedar-nos amb el punt tot demostrant que vam assolir-ho correctament. Tot i així, la competitivitat era ordre del dia.
5a Prova
La darrera prova va basar-se en que cada membre del grup fes tres salts a la corda. El tercer salt del primer membre havia de ser el primer salt del següent membre, i així consecutivament. D'aquesta manera, tots havíem de passar per la corda. Amb la concentració a punt i un rigurós esforç... Vam aconseguir aquest punt!
Per compensar el problema succeït anteriorment i donar una altra oportunitat a la resta d'equips, un membre del nostre equip i un altre dels que van quedar en segon lloc van realitzar un pedra, paper, tisora. El membre de l'altre equip va guanyar el del nostre en aquest petit joc concloent.
Un cop acabada la competició, vam realitzar una tornada a la calma. Vam dur a terme una relaxació estirats a terra amb música durant uns minuts. Un cop lentament reincorporats, vam donar per finalitzada la sessió.
-
La competició a l'aula -concretament, a educació física- és una manera d'estructurar l'aprenentatge on els estudiants competeixen en activitats esportives o jocs entre ells.
En aquest context, es poden establir diferents nivells de competició, des de competicions individuals fins a competicions en equip. Sovint s'utilitza per fomentar la participació, el treball en equip, la motivació i l'aprenentatge d'habilitats esportives. També pot ser una manera d'ensenyar valors com ara la perseverança, el respecte i l'ètica esportiva.
Tanmateix, la competició a l'aula també pot tenir alguns inconvenients, com ara la creació d'un ambient d'estrès i ansietat per a alguns estudiants i la possibilitat de fomentar una actitud negativa envers l'aprenentatge o la desigualtat. Per tant, és important que els educadors d'educació física facin servir la competició de manera equilibrada i adequada per al context i les necessitats dels estudiants.
Pros:
- Fomenta la motivació: La competició pot ser una eina eficaç per motivar els estudiants a esforçar-se ia treballar dur per assolir fites.
- Estimula el rendiment acadèmic: Els estudiants poden esforçar-se més per assolir millors qualificacions o resultats a les proves, la qual cosa pot ajudar a millorar el seu rendiment acadèmic.
- Promou el desenvolupament d'habilitats socials: La competició pot ajudar els estudiants a desenvolupar habilitats socials com ara la cooperació, l'empatia i la capacitat per treballar en equip.
- Prepara per a la vida: La competició pot ajudar els estudiants a aprendre a manejar la pressió i l'estrès, habilitats que poden ser útils en situacions futures.
Contres:
- Pot generar estrès i ansietat: La competició pot ser estressant per a alguns estudiants i provocar ansietat, cosa que pot afectar negativament el seu rendiment.
- Pot promoure la desigualtat: La competició pot afavorir els estudiants que tenen habilitats o recursos especials, cosa que pot accentuar les diferències entre ells.
- Pot generar una actitud negativa envers l'aprenentatge: La competició pot fer que alguns estudiants vegin l'aprenentatge com una tasca àrdua i competitiva, en lloc d'una cosa que pot ser divertida i gratificant.
- Pot disminuir la col·laboració: La competició pot promoure la competència entre els estudiants, cosa que pot disminuir la col·laboració i el treball en equip.
En resum, la competició a l'aula pot tenir tant avantatges com desavantatges. És important que els educadors considerin acuradament els pros i els contres i utilitzin la competició de manera equilibrada i adequada per al context i les necessitats dels estudiants.
Personalment, havent vist aquest balanç em posiciono a favor de la competitivitat amb un mateix, no entre companys.
L'article "Aprenentatge cooperatiu: aproximació teorico-pràctica aplicada a l'educació física" ens parla de que l'aprenentatge cooperatiu té un enfocament en la col·laboració, el treball en equip i el desenvolupament d'habilitats socials i emocionals.Aquests aspectes són especialment rellevants en una societat cada cop més interconnectada i diversa. En fomentar la interacció positiva entre els estudiants, l'aprenentatge cooperatiu pot contribuir a construir una societat més cohesionada i empàtica.
A més, l'aprenentatge cooperatiu pot ser especialment valuós en una societat que s'enfronta a desafiaments complexos i canviants, ja que permet als estudiants abordar problemes des de diferents perspectives i treballar plegats per trobar solucions creatives i efectives.
La societat actual tendeix a potenciar més la individualitat que no pas la cooperació a causa de factors com l'individualisme, la competitivitat i la cultura de l'èxit personal. L'èmfasi en la competència en l'educació reforcen la idea que és més important destacar-se individualment que no pas treballar en conjunt. No obstant això, la cooperació continua sent essencial per resoldre problemes complexos i afrontar desafiaments socials, per la qual cosa és important valorar-la i fomentar-la a la societat.
Així doncs, l'aprenentatge cooperatiu pot fomentar el pensament crític i la resolució de problemes. D'aquesta manera, pot contribuir a la construcció d'una societat més empàtica, cohesionada i preparada per fer front als desafiaments del món actual.
Des de l'àrea de l'educació, l'individualitat present a la societat es pot millorar desenvolupant diverses accions a classe que tinguin com a objectiu donar bases a l'alumnat per tal de poder viure en cooperació. L'educació pot ser una eina poderosa per abordar una societat més col·laborativa i comprensiva, així que quan sigui mestra, potenciaré les següents accions:
- Fomentar el treball en equip: L'educació ha d'emfatitzar la importància del treball en equip i la col·laboració en comptes de l'èxit individual. En treballar junts en projectes i activitats, els estudiants aprendran a valorar les habilitats dels altres ia reconèixer que l'èxit pot assolir-se de manera col·lectiva.
- Inculcar valors ètics envers la diversitat i la inclusió: L'educació ha d'emfatitzar la importància de l'honestedat, la integritat, el respecte i la responsabilitat. En ensenyar els estudiants a valorar i respectar les diferències, es poden promoure actituds més responsables i compromeses amb els altres.
- Ensenyar pensament crític: El pensament crític implica la capacitat danalitzar i avaluar informació de manera objectiva, considerant diferents perspectives i punts de vista. Fomentar el pensament crític pot ajudar els estudiants a qüestionar les pròpies opinions i a considerar els punts de vista dels altres.
Referències
No hay comentarios:
Publicar un comentario