Per tal d'explicar la meva experiència sobre l'Educació Física a l'escola la dividiré en tres blocs: primària, secundària i batxillerat. Com a síntesi, em centraré en la primària.
A la primària recordo tenir una motivació molt elevada per aquesta assignatura (també a nivell general de grup classe). Fèiem activitats que cohesionaven molt el grup. Era un espai en el qual podíem deixar-nos emportar, descobrir capacitats psicomotrius i potenciar-les.
A la secundària vaig desenvolupar una relació diferent amb l'Educació Física. Gran part de l'avaluació de l'assignatura esdevenia la mesura i comparació de les capacitats del propi cos amb el dels altres. Recordo tenir un afà competitiu per ser de les més ràpides de classe, de les que tinguessin més agilitat i flexibilitat, etc. Això em provocava no gaudir de l'assignatura, però em va permetre assolir força reptes que em van fer il·lusió. Per exemple, a 4t de la ESO vaig assolir el rècord de l'escola de la categoria femenina de màxim nombre d'abdominals en 2 minuts.
Al batxillerat, l'Educació Física va ser una assignatura que vaig gaudir bastant. Vaig fer el batxillerat d'arts escèniques i el nostre professor d'E.F. ens donava espais per a compartir balls, o duiem a terme diferents circuits de manera més artística. Em vaig reconciliar bastant amb el fet de fer esport davant dels companys sense sentir que havia de ser millor que la mitjana. En definitiva, l'assignatura em permetia posar-me diversos reptes i voler assolir-los de manera eficient, sana i divertida.
Així doncs, tornant a la primària, el que més m'agradava realitzar a Educació Física eren els jocs en equip, sobretot aquells que no hagués tingut l'oportunitat de provar si no hagués estat gràcies a l'assignatura: el bàdminton, el tenis, etc. La meva segona activitat preferida era tot allò relacionat amb la gimnàstica rítmica. L'acrosport va ser tot un descobriment per a mi i, així com el bàdminton i el tenis, destaco com als meus preferits.
la imatge que desprenem els mestres en la societat, ens poden ajudar a reflexionar, malgrat la caricatura potser podem aportar pensaments personals i experiències viscudes.
A continuació, una petita reflexió del seguit de vídeos que hem visualitzat a la presentació de l'assignatura.
Mestres i professors
En aquest vídeo es menciona que els professors de gimnàstica no són iguals, fins i tot hi ha un desprestigi o infravalorització. Personalment, trobo que la feina de mestre/professor en general acostuma a desvaloritzar-se per no donar un reconeixement necessari al valor de l'educació. En concret, l'educació física ja que la redueixen a "jocs sense rerefons" o variables d'aquest tipus. El cert és que, no només tenen un rerefons, sinó que el paper d'aquests mestres/professors és fonamental per a un desenvolupament correcte i ple de l'alumnat.
Tòpics de l'escola, reflexionem?
En aquest segon vídeo es tracten els temes de tipologia d'alumnat i d'organització escolar. Menciona que a totes les escoles són iguals perquè hi ha una sèrie de coses que es repeteixen. Parla de que a cada classe hi ha la mateixa tipologia d'alumnat -com a mínim tres tipus: el gordo, el "empollón" i el repetidor (amb els respectius tòpics de cadascun). Així com l'alumnat, també diu que totes les mestres són iguals (cabell, roba, frases clitxé per desanimar l'alumnat com: expliqueu l'acudit perquè riguem tots). En quant a organització escolar: dir que no sortiran de classe fins que surti el responsable d'algun acte, però al ser funcionària marxarà a l'hora que toca i dirà: bé, marxem però que no es repeteixi.
La meva experiència amb la tipologia d'alumnat és que els tòpics només serveixen per encasellar les persones tot predeterminant les seves conductes i, fins i tot, els seus gutos. Crec que hauria d'haver més flexibilitat i sensibilitat envers als sobrenoms que posem a les persones a l'aula.
Hàbits de vida saludables?
Aquest vídeo parla de l'autoimatge, la nutrició... De cop veus que has engreixat i vols dur una nutrició més bona per aprimar. "És clar que aprimes! Però amb quina qualitat de vida?". La primera opció de quin esport triar a partir dels 40 anys sempre és córrer. Fa una sàtira de la gent que no en sap ni en té experiència i vol aparentar el contrari. Així com la gent que s'apunta al gimnàs per "postureig", tot anant arreglat, etc. Després d'anys bevent, portant estil de vida poc saludable... la gent es pensa que pot revertir la situació amb roba de marca de molts diners, etc. Parla d'una incongruència amb voler fer esport però continuar sent sedentari.
La meva opinió és que ningú neix après, i que potser a algú li costa posar-se a fer exercici i no troba les ganes necessàries degut al "què diran?". Tot i així, crec que és un tema seriós i que la prioritat sempre ha d'estar gaudir i voler estar sa, no tenir un pensament compulsiu de cremar calories. Així doncs, crec que des de l'educació s'hauria de fer veure als infants l'esport com un aspecte positiu i beneficiós, no compensatori.
Reflexionem amb l'aprenentatge dels infants
En aquest darrer vídeo es parla sobre l'ensenyament (tant el del mestre cap als alumnes com el dels alumnes cap al mestre). Es centra en la idea de que les respostes que obtenim poden no coincidir amb el que esperem. No vol dir que els alumnes no entrin en raó, només que hi ha discrepància entre el que desitjem i el que obtenim. El que proposa, però, és imaginar respostes que abans ni podies sospitar. Adaptar la mirada a la de l'alumnat. Escoltar-los, saber per què diuen el que diuen o per què fan el que fan. Convidar-los a que diguin el que vols ensenyar. Com a reflexió final concreta que no existeix mètode d'ensenyament superior a la capacitat d'aprenentatge de la ment humana. Quan el que es té planejat falla i no arriba a produir l'aprenentatge desitjat, no es pot dir que és el nen que mira qui té dificultats.
La meva opinió és que, així com es comenta en el vídeo, hem d'estar com a mestres preparats a les adversitats. No hem de donar per suposat què diran els alumnes, doncs poden ser molt avispats o sortir per una altra banda i, nosaltres, hem d'estar capacitats per fer-los aprendre d'aquesta manera. Escoltar-los i construir el coneixement a partir d'aquí és la clau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario