L'inici del Repte!

Després de pensar moltes opcions, per fi he triat quin serà el meu repte per Educació Física.

Repte: córrer 1 km en menys de 5 minuts.

Font: Canva

Trio aquest repte degut a que sempre m'ha agradat córrer però, des que estic a la Universitat, he deixat una mica de banda. M'agraden els reptes d'aconseguir baixar d'X temps perquè em dona molta empenta a esforçar-me i a visualitzar clarament què és el que vull aconseguir.

Visc a Mataró, per tant, he estat buscant zones a la meva ciutat fàcilment mesurables. He trobat el trajecte perfecte: El port de Mataró. Des de l'entrada del port fins al far, hi ha 1 km just. Aquest és el trajecte:

Font: Viquipèdia

Així doncs, primer cronometraré quant trigo de normal a fer 1km. A partir d'aquí, faré el trajecte caminant i després a un ritme progressiu per anar acostumant-me a ell. La meva idea és també aconseguir fer-ho sense quedar-me ofegada, és a dir, gaudint!

Aquí us deixo el vídeo que mostra com ha estat el meu punt de partida: el 28-04-23, el primer dia del meu repte!

Sessió 6 - Educació física i conte motriu

 A la sisena sessió d'Educació Física...

Primer de tot, hem comentat els aspectes de la rúbrica avaluativa que hem de tenir presents a l'hora de realitzar el bloc. L'explicació ha estat a tall de repassar els aspectes i de resoldre dubtes. Seguidament, hem treballat envers el conte motriu. Ens hem dividit en grups de 5-6 persones i, cada grup, hem creat un conte motriu (inventat o bé una adaptació d'algun ja existent).

1. Explicació del conte.

Així doncs, el nostre conte tracta sobre una eixerida noia, la Matilda. Emprèn un viatge per tot el món en busca de la felicitat i, pel camí, va trobant-se a diversos animals als quals els hi pregunta:

Què és per a tu la felicitat?

Primerament arriba a la jungla, on es troba amb un mico. Per a ell, la felicitat són els plàtans. Com a la Matilda  no li agraden, segueix en la seva recerca.

El segon lloc on va a parar és la sabana. Allà es troba amb una serp. Per a ella, la felicitat és tenir terra on arrossegar-se. Com la Matilda no sap arrossegar-se, continua amb el viatge.

El tercer lloc on la porta el camí és el desert. Allà es troba amb un armadillo. Per a aquest, la felicitat és rodolar. Com la Matilda no sap rodolar, segueix el seu camí tota trista.

El quart lloc on va arribar va ser el mar. Allà va trobar-se a una estrella de mar. Per a ella, la felicitat és enganxar-se a una roca. La Matilda, però, no sap enganxar-se a les roques.

Un dia, va arribar a una casa en la qual es trobava una senyora. La Matilda va explicar-li que portava molt i molt de temps viatjant i que encara no havia aconseguit trobar la felicitat. Per a aquesta velleta, 

la felicitat és estar amb la gent que estima; amics i familiars. 

- Però... Jo no tinc amics. Ni familiars... Què és la família? -Va dir la Matilda.

- Home, doncs la família són totes aquelles persones que vas trobant pel camí. -Va dir la velleta.

- Jo m'he anat trobant a molta gent pel camí... AIxò vol dir que sí que tinc una família! Els cridaré: Famíliaaa!

Llavors, el mico, la serp, l'armadillo i l'estrella de mar van arribar fins a la casa de la velleta. Tots plegats, van ballar i ser feliços junts!

2. Sabers que integreu i treballeu del currículum d'EF.

Basant-nos en les Competències Bàsiques de l'àmbit d'Educació Física, podem veure com en el conte motriu hem integrat sabers de:

- Dimensió activitat física: Competència 2. Prendre consciència dels límits i les possibilitats del propi cos en la realització d’activitats físiques. Cada membre del grup duia a terme mentre la realització del conte motriu alguna activitat física concreta. En el meu cas, rodolava. Els meus companys feien les següents: arrossegar-se, penjar-se, saltar i córrer.

- Dimensió expressió i comunicació corporal: Competència 6. Prendre part en activitats col·lectives d'expressió i comunicació corporal per afavorir la relació amb els altres

- 

3. Elements transversals, i que podrieu potenciar amb  amb altres àrees de coneixement del currículum

El conte motriu té una forta relació amb l'àrea d'educació en valors, com es pot apreciar en el Bloc 5 dels Blocs d'àrea Educació Física a Primària: manifestacions culturals de valor antropològic. 

En el cas del nostre conte, treballem l'assenyalat al Currículum de Primària, “l’observació, la comprensió i l’anàlisi dels fenòmens que succeïxen en la naturalesa, i l’acció humana que s’exercix sobre ella". Això és així perquè parlem de diferents animals i de com aquests es desplacen, què és el que fan o què és el que els hi agrada.

-

GRAELLA ANÀLISI CONTE MOTRIU “LA CAZA DE LOS INDIOS” (1r primària)
Dimensió/s i competències bàsiques pròpies de l’EF en què encabir l’activitat  - Dimensió activitat física: Competència 1. Resoldre situacions motrius de forma eficaç en la pràctica d’activitats físiques. L’alumnat es troba amb un obstacle al seu camí: els arbres. Per tal d’esquivar-los, han de reptar pel terra tot zigzaguejant. Seguidament, es troben amb una zona muntanyosa. Per tal de pujar-la , l'alumnat ha de saltar i escalar. Competència 2. Prendre consciència dels límits i les possibilitats del propi cos en la realització d’activitats físiques. Una part de l'alumnat duu a collibè a una altra part d'aquests a mode de representar l'ajuda cap als vellets de la tribu del retorn al poblat. - Dimensió expressió i comunicació corporal: Competència 6. Prendre part en activitats col·lectives d'expressió i comunicació corporal per afavorir la relació amb els altres.     L'alumnat realitza una representació d'un grup d'indis que se'n va de cacera. D'aquesta manera, a partir de l'activitat col·lectiva d'anar de cacera, es relacionen entre ells tot duent a terme petits reptes que es van trobant. En aquests, treballen l'expressió corporal -des d'una dansa fins al rem de canoes-. - Dimensió joc motor i temps de lleure: Competència 7: Participar en el joc col·lectiu de manera activa mostrant-se respectuós amb les normes i els companys. L'alumnat desenvolupa aptituds de cooperació a l'haver d'assolir plegats el joc motor.
Sabers de l’EF del cicle inicial treballats: Els sabers d'educació física del cicle inicial d'educació primària que es troben en aquest conte motriu són els següents:  - Resolució de problemes en situacions motrius: Resolució de reptes i projectes motrius (1): Coordinació d’accions amb les altres persones en situacions de pràctica d’activitats físiques col·laboratives. Habilitats motrius (2): Execució de desplaçaments, salts, girs, maneig i control d’objectes en situacions motrius diverses millorant progressivament el control corporal.	Exemple/s vídeo: (1) Al vídeo podem veure com l'alumnat ha de coordinar-se per tal de fer a l'uníson les aventures de la tribu -per exemple, la preparació de l'arc i les fletxes-. (2) L'alumnat executa un maneig i control de les piques simbolitzant caballs.
Competències bàsiques d’etapa que es desenvolupen: En aquest conte motriu, es desenvolupen les següents competències bàsiques d'educació física en el cicle inicial d'educació primària: Coordinació: es desenvolupa la coordinació de moviments i la capacitat de controlar el cos. Equilibri: els exercicis d'equilibri que es realitzen poden contribuir a millorar l'estabilitat del cos i la capacitat de mantenir la posició correcta. Orientació espacial: es desenvolupa la capacitat de percebre i entendre les relacions espacials entre objectes i persones. Flexibilitat: es treballa la flexibilitat del cos i la capacitat de realitzar moviments més amplis. Ressistència: els exercicis físics que es realitzen poden ajudar a millorar la resistència física i la capacitat de realitzar activitats físiques duradores. Joc en equip: l'activitat en grup realitzada en aquest conte motriu pot contribuir a millorar les habilitats socials i la capacitat de treballar en equip.
Possibilitats de treball interdisciplinar i transversal  Per tal de realitzar un treball interdisciplinar i transversal, es poden tenir en compte les següen Àmbit de coneixement del medi: Dimensió món actual. L'alumnat coneix i entèn la realitat que els envolta a partir del joc motriu -en aquest cas, com acostumaria a ser un dia de cacera d'una tribu d'indis. Àmbit artístic: Dimensió percebre i explorar. Continguts de música i dansa. El moviment del cos i les seves possibilitats. Adequació al so i a l’espai. L'alumnat duu a terme una dansa pròpia del context de tribu. Àmbit d'educació en valors: Aprendre a conviure: actituds de cooperació i actituds que contribueixen al benestar emocional del grup a l'hora de dur a terme el conte motriu.
Reflexió individual i grupal  El conte motriu "La caza de los indios" té un gran interès pedagògic, ja que a través del joc i la imaginació, es poden treballar diferents competències bàsiques en l'àmbit de l'educació física, així com també la creativitat, la concentració i la memòria. Té la potencialitat de fomentar la imaginació i la creativitat dels alumnes, així com també la capacitat de treballar en equip i la seva habilitat social. A més, a través de les activitats físiques que es realitzen en aquest conte motriu, es poden treballar les habilitats i competències físiques dels alumnes. Una possible limitació podria ser la seva adaptació als diferents nivells del cicle inicial de primària. Algunes activitats físiques podrien resultar massa complexes per als alumnes més joves o, per contra, massa senzilles per als alumnes més grans. En general, el conte motriu "La caza de los indios" és adequat per al cicle inicial de primària. No obstant, és important adaptar les activitats físiques a les característiques i capacitats dels alumnes de cada edat i nivell, per tal de garantir la seva adequació pedagògica i física.

Sessió 5 - Reptes físics cooperatius

A la 5a sessió d'Educació Física...

Ens hem tornat uns experts dels reptes físics cooperatius. La sessió ha començat com la tercera (Educació Física i Joc Motriu): amb la visualització i explicació d'un PowePoint. El d'avui ens ha introduït als reptes físics cooperatius -a banda de documents complementaris sobre la cooperació que tenim penjats al Campus-, per tenir un primer contacte amb el concepte. Més tard també, per poder posar-los en pràctica.

Hem parlat sobre la cooperació i sobre com s'han d'assolir aquest tipus de reptes: és important treballar junts per assolir els objectius. Això significa que cada membre de l'equip ha de fer la seva part i que tots han de treballar en coordinació per aconseguir el que s'ha proposat.

A més a més, però, una planificació adequada per assegurar que l'equip estigui en la millor posició per afrontar el repte físic: establir objectius clars, assignar tasques específiques a cada membre de l'equip i establir un pla d'acció detallat per afrontar qualsevol problema que pugui sorgir. En definitiva, cal un treball individual que es sumi al de la resta, tot de forma cooperativa. 

Un cop clara la definició -i el pla d'acció- dels reptes físics cooperatius, vam dividir-nos en grups d'unes 6 persones. Distribuides pel gimnàs, hi havia un seguit d'estacions amb repte físic cooperatiu en cadascuna. Vam anar passant per cada estació per tal d'assolir els seus reptes en qüestió.

-

A continuació, una descripció amb evidències i comentari de cada repte físic cooperatiu que vàrem realitzar els integrants del meu grup i jo per ordre:

1. EL MUR

Font: Fotos d'en Sergi

2.  BANDERÍ COOPERATIU

Font: Fotos d'en Sergi

3. PUNTERIA COOPERATIVA

Font: Fotos d'en Sergi

4. ELS MESOS DE L'ANY

Font: Fotos d'en Sergi

5. UN, DOS, TRES... CANVI DE PICA!

Font: Fotos d'en Sergi

6. PILOTES BULLENTS

Font: Fotos d'en Sergi

7. DÓNA CORDA

-

TASCA: VALORACIÓ PERSONAL ARREL DEL VISIONAT DELS VÍDEOS

 • Autors referents en Aprenentatge Cooperatiu en Educació Física.

Dos autors referents en Aprenentatge Cooperatiu en E.F. són l'Spencer Kagan i l'Elliot Aronson.

• Estructura bàsica dels reptes físics cooperatius.

L'estructura bàsica dels reptes físics cooperatius és la següent:

Presentació: En aquesta etapa inicial, es presenta als participants el repte físic cooperatiu. Pot ser mitjançant una explicació verbal, una demostració pràctica o un material escrit. S'explica clarament l'objectiu del repte, les regles i les limitacions. A més, cal destacar l'importància de la col·laboració, la comunicació i altres habilitats clau per aconseguir l'èxit en el repte.

Avaluació inicial: Abans de començar el repte, és possible que es realitzi una avaluació inicial per avaluar les habilitats i les capacitats dels participants. Això pot servir per determinar els nivells de partida, formar equips equilibrats o adaptar el repte a les necessitats específiques del grup. L'avaluació pot incloure observació, preguntes o activitats pràctiques.

Desenvolupament del repte: Aquesta és l'etapa principal on els participants treballen col·lectivament per superar el rete físic. Solen treballar en equips i han de posar en pràctica les seves habilitats de col·laboració, comunicació, resolució de problemes i coordinació per assolir l'objectiu. Els reptes físics cooperatius poden implicar activitats com construir una estructura, resoldre un laberint, superar obstàcles o completar un circuit en equip.

Reflexió: Després de finalitzar el repte, és important dedicar temps a la reflexió. Aquesta etapa permet que els participants compartissin les seves experiències, emocions i aprenentatges. Es poden plantejar preguntes perquè els participants reflexionin sobre els aspectes positius, els desafiaments superats, les estratègies utilitzades i les habilitats desenvolupades durant el repte. La reflexió es pot fer a través de discussions en grup, enregistraments individuals o activitats escrites.

Avaluació final: Finalment, es pot realitzar una avaluació final per avaluar el rendiment individual i col·lectiu al repte. Això pot ajudar a identificar els punts forts i débils, reconèixer els esforços individuals i col·lectius, i proporcionar retroalimentació constructiva per al futur.

• Com es poden solucionar els reptes. Solució única?

La solució dels reptes no és única. Aquesta pot donar-se a través de diverses formes, però el més important a tenir en compte és aconseguir que es treballi el pensament crític i la col·laboració entre l'alumnat.

• Quins aprenentatges es fomenten amb els RFC.

Amb els Reptes Físics Cooperatius, els aprenentatges que es fomenten són bastants. Primerament, la col·laboració i treball en equip, ja que els participants aprenen a prendre decisions conjuntes i valorar les idees i aportacions de tots els membres de l'equip. També la resolució de problemes, doncs aquests presenten reptes i obstacles que requereixen que els participants desenvolupin estratègies alternatives i capacitat d'adaptació a situacions imprevistes. També es treballa la creativitat perquè han de pensar de manera creativa a l'hora de trobar solucions als reptes. A més, es treballa la gestió de l'èxit i l'error -celebrar uns i enfrontar els altres-.

 • Què suposa la lògica de cooperar?

La lògica de cooperar suposa que pugui haver-hi un recull de propostes de recursos entre tots els membres, per tal d'aconseguir una resolució del repte. Això permet que l'espai sigui obert a escoltar propostes dels altres així com a proposar un mateix i que, d'aquí, es construeixi una solució més rica.

• Que vol dir “cacafio”?

Un "cacafio" és un desafiament o repte que és plantejat de manera incorrecta. Fa al·lusió a les paraules desafio i caca.

• Es poden avaluar els RFC, quina proposta es dona en els vídeos?

Els Reptes Físics Cooperatius sí que es poden avaluar: es pot fer de forma qualitativa tenint en compte paràmetres com la creativitat, la superació del repte o bé el temps trigat en aconseguir-ho.

-

Bibliografia

Sessió 4 - Jocs populars i tradicionals

 La 4a sessió d'Educació Física...

Requeria de Preparació prèvia. Hem hagut de dur el següent material a classe:

- Xapes

Font: amazon.es

- Guixos de colors

Font: juguettos.com

- Mocadors

Font: jugarijugar.com

Un cop arribats a la zona on realitzaríem la sessió -el frontón del SAF-, hem fet una breu introducció sobre els Jocs Tradicionals. Hem parlat sobre la diferència entre aquests i els jocs populars.

Sovint aquests s'utilitzen indistintament, però en realitat tenen significats lleugerament diferents. Els jocs tradicionals són aquells que s'han transmès de generació en generació i que tenen una llarga història i arrelament en la cultura d'un determinat lloc o regió. Poden ser jocs d'habilitat, jocs de taula, jocs d'equip, jocs infantils, entre altres.

D'altra banda, els jocs populars són aquells que són més informals i espontanis, a més de tenir més renom fora de la comunitat on s'està jugant. Així però, ambdós tipus de jocs són importants per preservar i transmetre la cultura i les tradicions d'un poble o regió. A més, un joc pot ser tant popular com tradicional.

-

Doncs bé, vam dividir-nos en grups de 5 o 6 persones i vam jugar al joc tradicional de Circuits de Xapes. Al terra hi havia dibuixats amb guixos de colors els circuits que havien el·laborat els nostres companys del seminari anterior. Cada grup va posar-se en un circuit i vam jugar amb aquests, cadascú amb la seva respectiva xapa.

Font: Fotos d'en Sergi

El joc consistia en, a partir dels circuits creats, decidir les nostres pròpies normes, l'objectiu del joc, etc. Per tal de moure les xapes havíem d'anar empemtant-les amb els dits. Així amb cada circuit. D'aquesta manera, vam acabar jugant a jocs que nosaltres adaptàvem al nostre gust -tots els membres de cada grup-. Per exemple, caure a una casella de presó era equivalent a estar una ronda sense tirar. També vam fer algun repte físic (tant individual com col·lectiu) com a conseqüència d'haver caigut en una mala casella! :P

Un cop finalitzada la part de Circuits de xapes, en Sergi ens va llençar una pregunta a l'aire: Per què creieu que juguen els nens?

Després de dir algunes respostes com: descobrir, socialitzar... vam veure que no arribàvem a la raó principal. Aquesta era... Per poder gastar l'energia sobrant; el joc serveix com a excedent i canalitzador d'energia.

Després d'aquesta reflexió grupal, vam jugar -per grups també- a la Xerranca. Era com la xerranca de tota la vida però amb una petita variació: hi havia diversos reptes (ex: fer mímica).

Tot seguit, vam jugar a l'Arrenca-cues amb els mocadors que havíem portat. Vam repassar les normes del joc tot procurant que tots portéssim les cues visibles i de, entre cometes, fàcil accés per a les persones que havien de pillar. 

Font: Fotos d'en Sergi

A la primera ronda, les persones que vam quedar sense cua -jo inclosa- vam posar-nos en mig de la rotllana de classe i vam realitzar el repte físic de 10 burpees. A la segona ronda, els "sense-cua" van realitzar un ball i, a la tercera ronda, van fer mímica. Els que havíem d'edevinar què estaven fent vam dividir-nos en dos grups. Com el nostre grup va ser el que va endivinar-ho, vam decidir un repte pels que no van endevinar-ho. Vam triar que fessin un repte divertit. Aquest va tractar-se de fer unes presentacions estil Isla De Las Tentaciones. Amb això i una recollida dels materials, vam donar per finalitzada la sessió.

Font: Fotos d'en Sergi

-

A què jugaven els nostres familiars quan eren infants?

Vaig preguntar al meu avi a quins jocs jugava al pati de l'escola o al carrer quan era jove. Em va respondre que, sens dubte, el joc al que més jugaven era un joc de pilota anomenat La Rasera.

Aquest es juga en una pista o trinquet especial. Els jugadors, que poden ser dos o quatre, fan servir les mans i una pilota petita per a jugar.

El joc consisteix en llançar la pilota contra la paret de la pista, i l'altre jugador ha de retornar-la abans que la pilota boti per segona vegada al terra. Si no aconsegueix retornar-la, perd el punt. El jugador que guanya un punt, serveix el següent.