Sessió 3 - Reptes físics individuals

 La tercera sessió d'Educació Física...

Ha estat, si més no, un impuls per reflexionar sobre la nostra salut digital. Hem dedicat la primera meitat de la classe a parlar sobre aquest tema. En Sergi ha iniciat la classe tot preguntant-nos: Creieu que teniu una bona salut digital? Al principi ens ha costat donar una resposta clara, doncs no sabíem del cert què implicava tenir-ne una de bona. Hem arribat a la conclusió que, generalment, sempre podem millorar la nostra salut digital en menor o major mesura. 

Font: Freepik

En el meu cas, sento que passo més hores de les que m'agradaria amb el mòbil i, en conseqüència, em perdo part de la vida real. A partir d'ara, intentaré deixar-lo al menys una hora abans d'anar a dormir.

A partir d'aquí, hem parlat de l'activitat física: què és, quins beneficis aporta i com podem fer-la de la millor manera possible -parlant d'aspectes preventius-. Segons la OMS, "Els adults haurien de fer com a mínim 150 minuts d'activitat física aeròbica d'intensitat moderada a la setmana, o almenys 75 minuts d'activitat física aeròbica vigorosa a la setmana, o una combinació equivalent d'activitat física moderada i vigorosa". 

Això m'ha fet reflexionar envers el temps a la setmana que dedico a l'activitat física. Tot i que estic bastant activa al llarg del dia, és cert que m'agradaria -i seria positiu- que realitzés més cops per setmana activitat física més intensa. Tot recordant el que més m'agradava fer al batxillerat, m'ha vingut un rampell i unes ganes de sortir a córrer com feia en aquella època. Per tant, he decidit que el meu repte estigui relacionat amb córrer, perquè m'agradava molt i m'agradaria tornar-hi i reconciliar-me amb aquesta activitat aconseguint que em torni a agradar tant com abans.

En quant als aspectes preventius per a una bona pràctica esportiva, m'agradaria destacar el punt de la sessió en el que hem parlat de l'escalfament i els estiraments. M'he adonat que, sovint, descuido fer els estiraments després de fer activitat esportiva intensa. A partir d'ara de ben segur que ho integraré a la meva rutina sens falta! :P

-

Un cop acabada la part dedicada a parlar de tots aquests aspectes explicats anteriorment, la sessió s'ha encaminat cap a una nova direcció: Activitat física in situ. Com ara ja sabem, abans de res toca escalfar. Â tall de realitzar-lo, hem fet l'exercici dels Cotxes. 

Aquest exercici pren com a referència el funcionament d'un cotxe i les seves marxes. Hem caminat a ritme de diferents velocitats. De la primera a la cinquena, amb progressiva rapidesa. Si en Sergi ens deia que anessim a primera, anàvem lents. A tercera una mica més ràpids... I a cinquena ja us podeu imaginar! Aquest exercici ens ha servit per fer entrar el cos en calor.

Seguidament, ens hem col·locat en rotllana i hem fet un seguit d'estiraments. Cadascú anava indicant un estirament que tota la resta havia de seguir. Per saber quan realitzar un canvi d'estirament i no fer-nos mal a la veu, hem establert --> dos cops amb les mans per canviar. Així tothom parava atenció a mesura que estiràvem les diferents parts del nostre cos.

Font: Fotos d'en Sergi

Ara sí, ja estàvem llestos per fer un circuit de HIIT (High Intensity Interval Training). Dividits per grups, hem anat passant per cada racó del circuit realitzant a cadascun d'ells una activitat de HIIT diferent. Aquest és l'ordre del circuit que el meu grup vam realitzar:

1. BURPEES

És un exercici físic compost que involucra moviments com l'esquat, la flexió de braços (push-up) i el salt. L'execució bàsica d'un burpee implica les següents etapes:

Des d'una posició dret, es baixa ràpidament al terra en posició de flexió de braços o push-up, mantenint les mans en el terra. Des de la posició de flexió, es realitza una flexió de cames (esquat) amb els peus cap endavant, seguida d'un salt vertical amb les mans aixecades per sobre del cap. S'acaba suavement de nou en posició de flexió de braços i es realitza una altra flexió per repetir el cicle.

Font: Fotos d'en Sergi

2. DESPLAÇAMENTS LATERALS DE "BOXE"

Aquesta tècnica consisteix a moure el cos de banda a banda en una adreça lateral, sense canviar la posició dels peus. Donads unes passes, es donen uns cops de puny a l'aire i es canvia la direcció cap a l'altra banda, repetint el patró.

Font: Fotos d'en Sergi

3. JUMPING JACKS

Aquest exercici implica saltar amb les cames i els braços estesos a l'aire, així com també obrir i tancar les cames i els braços al saltar. Per realitzar un jumping jack, s'inicia dreta amb els braços al costat del cos, després salta per l'aire a la vegada que s'obren les cames i els braços cap a dalt i els peus se separen a l'amplada dels malucs. Després es torna a saltar i es tanquen les cames i els braços per tornar a la posició inicial. 

Font: Fotos d'en Sergi

4. ESQUATS

Aquest exercici implica  flexionar les cames fins a una posició en la qual les cuixes estiguin paral·leles al terra, mantenint els peus alineats amb els malucs i les espatlles. S'inicia dret amb els peus separats a l'amplada dels malucs i els braços estesos davant del cos. A continuació, es dobleguen les cames per portar el cos cap avall, mantenint la columna vertebral recta i els genolls apuntant cap a les puntes dels peus. Finalment, es torna a aixecar el cos fins a la posició inicial. 

Font: Fotos d'en Sergi

5. PLANXA FRONTAL CLÀSSICA -AMB RECOLZAMENT DE COLZES-

Aquest exercici implica mantenir una posició corporal estàtica durant un període de temps determinat. S'ha de fer estirat boca avall en el terra, amb els colzes a la mateixa alçada dels espatlles i els avantbraços recolzats en el terra, les mans apuntant cap endavant. S'aixeca el cos del terra mantenint els colzes doblegats a 90 graus. El cos ha de formar una línia recta des del cap fins als talons. Així bé, s'ha de mantenir aquesta posició durant uns segons tot evitant deixar que el maluc caigui o que l'esquena s'arquegi.

Font: Fotos d'en Sergi

6. PLANXA AMB BRAÇOS EXTESOS

Aquest exercici es comença estirat a terra amb la cara cap avall i les mans a l'alçada dels espatlles. S'aixeca el cos del terra tot mantenint els braços estesos i els dits dels peus a terra. El cos hauria de formar una línia recta des del cap fins als talons. Així com l'altra planxa, s'ha de mantenir la posició durant uns segons determinats tot evitant que el maluc caigui o que l'esquena s'arquegi.

Font: Fotos d'en Sergi

-

Un cop acabat el circuit HIIT, hem agafat individualment unes màrfegues i, tot distribuint-nos per l'espai, ens hem estirat a terra. Hem adoptat una posició còmode alhora que estàvem amb els ulls tancats per tal de realitzar una relaxació. Després, ens hem anat incorporant mica en mica.

Font: Fotos d'en Sergi

Font: Fotos d'en Sergi

Acabada la relaxació, en Sergi ens ha donat un espai per parlar sobre Coses a destacar de la sessió. Ens hem quedat amb els exercicis de HIIT i com podríem introduir-los a classe de primària, així com la roda d'escalfaments amb la nova tècnica d'atenció que hem après.

Bé, fins aquí la tercera sessió. A reveure'ns!

Sessió 2 - Educació Física i Joc Motriu

La segona sessió de l'assignatura ha estat al SAF. Hi hem anat per primer cop i hem dedicat la sessió al Joc Motriu. 

En Sergi ens ha suggerit un repte cooperatiu a l'inici de la classe. Aquest es tractava d'arribar a l'altra punta de la pista i tornat en menys de 10 segons, però... agafats tots de la mà. Seriem capaços? 

Hem realitzat tres intents. Primerament, anant mirant de cara i tornant d'esquenes, però ens passavem de temps. El segon intent ha estat intentant que el primer de la fila anés fins a la punta contrària de la línia de davant. Al ser un gir lent, també ens hem passat de temps d'aquesta manera. El tercer i últim intent ha estat el bo: agafar-nos de les mans amb el cantó contrari per tal de poder fer un gir més ràpid (una volta de 180º). 

Font: Fotos d'en Sergi

Així doncs, el repte no es tractava d'una tasca de rapidesa, sinó de pensar entre tots una tècnica eficient.

Després d'aquest repte que finalment hem superat, hem posat en comú els diversos jocs que cada parella/grup s'havia preparat. Concretament n'havíem de portar 5, un de cada de les següents tipologies:

1) Coneixença

2) Habilitat motriu

3) Expressiu

4) Pre esportiu

5) Reptes cooperatius

Les propostes que vam portar el meu grup i jo van ser 1) Passem llista, 2) Matar, 3) El mirall, 4) Les deu passades i 5) Passar el cèrcol.

A partir d'una posada en comú i una votació a mà alçada, vam escollir els jocs que realitzaríem tot seguit.

Font: Fotos d'en Sergi

1) Coneixença: El fan

Aquest joc consisteix en caminar per l'espai i, a la que et trobis amb un company, fer el Pedra, paper, tisores. El que perdi dels dos, s'ha de col·locar a darrere del guanyador i corejar el seu nom com si fos el seu fan. Es repeteix aquest patró progressivament, de manera que cada cop hi ha una fila més llarga que coreja el nom d'algunes persones. Quan queden només dues persones amb fila al darrere s'enfronten i el guanyador acaba tenint a tota la classe corejant el seu nom.

La finalitat d'aquest joc, com la seva tipologia indica, és la de conèixer-se amb el grup. Nosaltres ja ens coneixem de classe però l'objectiu de la sessió era Formar el Seminari B. Fer que aquest esdevingui un grup cooperatiu, que coneguem com juguem i com funcionem en un ambient esportiu.      

   

Font: Fotos d'en Sergi

Font: Fotos d'en Sergi

2) Habilitat motriu: Matar

Aquest joc consisteix en que dos equips situats en el seu camp corresponent han d'anar eliminar-se entre ells mitjançant una pilota -tot impactant-los amb ella-. Els jugadors morts aniran a la zona d'eliminats darrere del camp de l'equip contrari. Hauran d'intentar salvar-se matant als de l'altre equip des d'aquesta posició. Guanya qui quedi amb més jugadors vius.

La finalitat d'aquest joc és desenvolupar, dins de les habilitats motrius, la manipulació. Com a grup, el que hem tret d'aquest joc ha estat crear una estratègia per equips. Així, teníem un objectiu en comú i una forma de col·laborar entre tots.

Font: Fotos d'en Sergi

3) Expressiu: Cadena de gestos

Aquest joc consisteix en fer una fila en la qual es vagi creant una cadena de gestos que es vagi creant des del darrer de la fila que arribi fins al primer. Cada persona de la fila incorpora un gest nou i el primer ha d'intentar recrear-los tots. Nosaltres vam realitzar dos grups per a aquesta activitat degut al gran nombre de gent que som.

La finalitat d'aquest joc és potenciar la creativitat. També va haver-hi cooperació, doncs al primer intent vam veure que era molt difícil que la primera persona s'enrecordés tota sola de tots els gestos. Així doncs, l'opció que vam escollir va ser la de poder comptar amb la col·laboració de tota la resta de membres de la fila per ajudar a recordar tots els gestos a la gent a mesura que avançaven.

Font: Fotos d'en Sergi

4) Pre esportiu: A ritme de diumenge

Aquest joc consisteix en que cadascú agafa un cèrcol i seu a dins, de manera que quedin 3 membres sense cèrcol. Aquests han de seure en els 3 cèrcols lliures que hi haurà disposats per l'espai. La resta ha d'evitar que aquests seguin podent córrer, mentre que els que no tenen cèrcol només poden anar "a ritme de diumenge".

De la mateixa manera que amb els altres jocs, la clau va estar buscar una cooperació entre els jugadors que estàvem asseguts a terra: passàvem ràpidament al cèrcol del costat si estàvem a prop d'algun jugador sense cèrcol. D'aquesta manera, se'ls hi dificultaria la tasca de guanyar fàcilment! ;P

Font: Fotos d'en Sergi

5) Reptes cooperatius: Cul a terra

Aquest joc també és conegut pel nom de Fratello. Consisteix en posar-se per parelles i, un cop fetes, cada integrant de la parella es posa en una fila (de dues). Els integrants de cada fila comencen a moure's per l'espai en forma de conga tot cantant una canço. A la senyal de: JA! tothom ha d'anar a buscar corrents a la seva parella. Un cop trobada, tots dos ens havíem d'agafar de les mans i seure Amb el cul a terra. Es tractava d'intentar no ser la darrera parella en seure! 

L'estratègia que vam fer servir la meva parella -l'Alba- i jo, va ser la de tenir-nos a la vista mentre fèiem la conga. D'aquesta manera ens ubicàvem ràpid l'una a l'altra i podíem seure en pocs segons. :)

Tot seguit, vam realitzar una relaxació.

Font: Fotos d'en Sergi

-

Explicada la sessió amb els respectius jocs i aprenentatges que hem fet, és hora d'anar una mica més enllà. A partir de les següents lectures, veiem si podem veure alguna relació de conceptes...

El joc tradicional i popular a l’escola primària: una proposta de l’educació física cap a la cessió d’autonomia 

En aquesta Unitat Didàctica hi apareix la idea d'apropar als alumnes els jocs motrius tradicionals i populars. Considero que l'apreciació del joc com a element de la realitat dels infants és una manera de compaginar el següent:

- Coneixença de l'entorn

- Desenvolupament d'esforç, actitud responsable i cooperació

Així doncs, el joc esdevé de nou un incentiu per aprendre maneres de dur una vida saludable. També esdevé un mitjà per crear un vincle a l'aula entre els alumnes que els permetin conèixer els jocs que encara romanen de fa temps i aquells de més populars.

DocuSport

En quant a aquesta lectura, el que més he vist reflectit de la sessió ha estat la part en la que parla de l'Educació física emocional. L'objectiu de la sessió era el de formar el Seminari B, amb tot el que això implica. Considero que si hem aconseguit fer-ho a estat en relació a un tema que es menciona en aquesta lectura: Vetllar pel benestar personal tot promovent una vida més saludable i de més qualitat. Nosaltres hem emprat la comunicació i l'expressió i hem tingut reptes que hem hagut de resoldre cooperativament. 

D'aquesta manera, hem desenvolupat la competència social -mantenir relacions saludables amb els altres-. Per tant, hem tingut un petit tastet del que a la lectura se'n diu el procés d'educació de les emocions. Trobo que hem adquirit eines que ens permetran treballar l'educació emocional en l'àmbit de l'educació física.

Aprendre a ser incompetent en educació física: un enfocament psicosocial

Aquesta lectura posa èmfasi en una idea que hem interoritzat en aquesta sessió: L'Educació Física engloba molts més aprenentatges i desenvolupaments que el de la dimensió biològica. Hem pogut veure a partir dels diversos jocs com l'E.F. incideix directament en la participació i cohesió de grup.

Una part de l'alumnat no s'hi troba a gust amb aquesta matèria. Per tal de poder revertir la situació, l'objectiu és motivar a aquest alumnat. Que siguin conscients que l'objectiu de l'Educació Física no és tenir un èxit immediat en allò que fan, sinó afavorir l'aprenentatge motor de manera que "tots els nens/es pugiin guanyar".

Així doncs, el paper dels mestres d'Educació Física és el d'integrar les noves atribucions inclusives i positives per a l'alumnat.

Bé, fins aquí la segona sessió. A reveure'ns!

Sessió 1: La visió dels mestres

Per tal d'explicar la meva experiència sobre l'Educació Física a l'escola la dividiré en tres blocs: primària, secundària i batxillerat. Com a síntesi, em centraré en la primària.

A la primària recordo tenir una motivació molt elevada per aquesta assignatura (també a nivell general de grup classe). Fèiem activitats que cohesionaven molt el grup. Era un espai en el qual podíem deixar-nos emportar, descobrir capacitats psicomotrius i potenciar-les.

A la secundària vaig desenvolupar una relació diferent amb l'Educació Física. Gran part de l'avaluació de l'assignatura esdevenia la mesura i comparació de les capacitats del propi cos amb el dels altres. Recordo tenir un afà competitiu per ser de les més ràpides de classe, de les que tinguessin més agilitat i flexibilitat, etc. Això em provocava no gaudir de l'assignatura, però em va permetre assolir força reptes que em van fer il·lusió. Per exemple, a 4t de la ESO vaig assolir el rècord de l'escola de la categoria femenina de màxim nombre d'abdominals en 2 minuts. 

Al batxillerat, l'Educació Física va ser una assignatura que vaig gaudir bastant. Vaig fer el batxillerat d'arts escèniques i el nostre professor d'E.F. ens donava espais per a compartir balls, o duiem a terme diferents circuits de manera més artística. Em vaig reconciliar bastant amb el fet de fer esport davant dels companys sense sentir que havia de ser millor que la mitjana. En definitiva, l'assignatura em permetia posar-me diversos reptes i voler assolir-los de manera eficient, sana i divertida.

Així doncs, tornant a la primària, el que més m'agradava realitzar a Educació Física eren els jocs en equip, sobretot aquells que no hagués tingut l'oportunitat de provar si no hagués estat gràcies a l'assignatura: el bàdminton, el tenis, etc. La meva segona activitat preferida era tot allò relacionat amb la gimnàstica rítmica. L'acrosport va ser tot un descobriment per a mi i, així com el bàdminton i el tenis, destaco com als meus preferits.

la imatge que desprenem els mestres en la societat, ens poden ajudar a reflexionar, malgrat la caricatura potser podem aportar pensaments personals i experiències viscudes.

A continuació, una petita reflexió del seguit de vídeos que hem visualitzat a la presentació de l'assignatura.

Mestres i professors

Font: YouTube

En aquest vídeo es menciona que els professors de gimnàstica no són iguals, fins i tot hi ha un desprestigi o infravalorització. Personalment, trobo que la feina de mestre/professor en general acostuma a desvaloritzar-se per no donar un reconeixement necessari al valor de l'educació. En concret, l'educació física ja que la redueixen a "jocs sense rerefons" o variables d'aquest tipus. El cert és que, no només tenen un rerefons, sinó que el paper d'aquests mestres/professors és fonamental per a un desenvolupament correcte i ple de l'alumnat.

Tòpics de l'escola, reflexionem?

Font: YouTube

En aquest segon vídeo es tracten els temes de tipologia d'alumnat i d'organització escolar. Menciona que a totes les escoles són iguals perquè hi ha una sèrie de coses que es repeteixen. Parla de que a cada classe hi ha la mateixa tipologia d'alumnat -com a mínim tres tipus: el gordo, el "empollón" i el repetidor (amb els respectius tòpics de cadascun). Així com l'alumnat, també diu que totes les mestres són iguals (cabell, roba, frases clitxé per desanimar l'alumnat com: expliqueu l'acudit perquè riguem tots). En quant a organització escolar: dir que no sortiran de classe fins que surti el responsable d'algun acte, però al ser funcionària marxarà a l'hora que toca i dirà: bé, marxem però que no es repeteixi. 

La meva experiència amb la tipologia d'alumnat és que els tòpics només serveixen per encasellar les persones tot predeterminant les seves conductes i, fins i tot, els seus gutos. Crec que hauria d'haver més flexibilitat i sensibilitat envers als sobrenoms que posem a les persones a l'aula.

Hàbits de vida saludables?

Font: YouTube

Aquest vídeo parla de l'autoimatge, la nutrició... De cop veus que has engreixat i vols dur una nutrició més bona per aprimar. "És clar que aprimes! Però amb quina qualitat de vida?". La primera opció de quin esport triar a partir dels 40 anys sempre és córrer. Fa una sàtira de la gent que no en sap ni en té experiència i vol aparentar el contrari. Així com la gent que s'apunta al gimnàs per "postureig", tot anant arreglat, etc. Després d'anys bevent, portant estil de vida poc saludable... la gent es pensa que pot revertir la situació amb roba de marca de molts diners, etc. Parla d'una incongruència amb voler fer esport però continuar sent sedentari.

La meva opinió és que ningú neix après, i que potser a algú li costa posar-se a fer exercici i no troba les ganes necessàries degut al "què diran?". Tot i així, crec que és un tema seriós i que la prioritat sempre ha d'estar gaudir i voler estar sa, no tenir un pensament compulsiu de cremar calories. Així doncs, crec que des de l'educació s'hauria de fer veure als infants l'esport com un aspecte positiu i beneficiós, no compensatori.

Reflexionem amb l'aprenentatge dels infants

Font: YouTube

En aquest darrer vídeo es parla sobre l'ensenyament (tant el del mestre cap als alumnes com el dels alumnes cap al mestre). Es centra en la idea de que les respostes que obtenim poden no coincidir amb el que esperem. No vol dir que els alumnes no entrin en raó, només que hi ha discrepància entre el que desitjem i el que obtenim. El que proposa, però, és imaginar respostes que abans ni podies sospitar. Adaptar la mirada a la de l'alumnat. Escoltar-los, saber per què diuen el que diuen o per què fan el que fan. Convidar-los a que diguin el que vols ensenyar. Com a reflexió final concreta que no existeix mètode d'ensenyament superior a la capacitat d'aprenentatge de la ment humana. Quan el que es té planejat falla i no arriba a produir l'aprenentatge desitjat, no es pot dir que és el nen que mira qui té dificultats. 

La meva opinió és que, així com es comenta en el vídeo, hem d'estar com a mestres preparats a les adversitats. No hem de donar per suposat què diran els alumnes, doncs poden ser molt avispats o sortir per una altra banda i, nosaltres, hem d'estar capacitats per fer-los aprendre d'aquesta manera. Escoltar-los i construir el coneixement a partir d'aquí és la clau.

Entrada 0 - Presentació personal